Catalunya viu un moment constitucional sense precedents, derivat d’un procés polític inèdit i transitat d’incògnites. Un temps únic d’efervescència d’iniciatives, projectes i debats sobre allò que s’esdevé, potser, una vegada (o menys) per generació: com fer una nova constitució.

Arreu, els moments constitucionals reflecteixen el present d’un país i en projecten el futur. A Catalunya, el moment constitucional emergeix des de la ciutadania de forma horitzontal i heterogènia. Les iniciatives recents se solapen en el temps i conflueixen en l’objectiu d’accionar una etapa constituent a partir de propostes i esborranys de constitucions.

El gener de 2015 es van presentar a Barcelona dues iniciatives per a una nova constitució: constitució.cat i unanovaconstitucio.cat. Hi ha alguns precedents de propostes de constitució elaborades per organitzacions polítiques, però el que caracteritza les dues noves iniciatives, elaborades en ambdós casos per un grup reduït de juristes, és l’ús de plataformes digitals per a difondre la proposta, i sobretot, per obrir-la a la participació dels ciutadans a través de comentaris, esmenes i vots.

L’ús de plataformes digitals en el procés d’elaboració de constitucions es va iniciar a principis d’aquesta dècada. A Europa, el cas paradigmàtic és Islàndia, on els progressos diaris del Consell Constitucional es podien consultar en una web que, alhora, permetia comentaris dels ciutadans a traves de les xarxes socials. A la resta del món, simultàniament, es van desenvolupar iniciatives similars. Aquesta crida a la ciutadania a participar al procés constituent a través de les xarxes socials es coneix en anglès com a “constitutional crowdsourcing” (per crowd—multitud, gernació— més outsourcing, externalització).

Tot i els precedents medievals que es citen en una de les iniciatives, les propostes de gener de 2015 s’allunyen radicalment de les constitucions paccionades de la tradició de dret públic català. Es tracta, mes aviat, de constitucions gernaccionades, textos que volen posar en marxa una etapa constituent a partir de la participació d’una gernació o multitud indeterminada de ciutadans.

El constitucionalisme democràtic del segle XXI, com afirmen els signants de la Convenció Constitucional, aspira a ser “participatiu des de l’origen fins al final” per tal d’expandir la legitimitat social del procés constituent. Les eines tecnològiques que els ciutadans tenen al seu abast faciliten mecanismes de participació fins ara no explorats. No es tracta només de poder comentar propostes d’articles en fòrums o xarxes socials, sinó d’escriure el propi text. De manera limitada, i a més de votar articles, unanovaconstitucio.cat permet fer un màxim de cinc esmenes per usuari. Si s’estableixen els procediments adequats, no hi ha cap raó que impedeixi que, via esmena o proposta, milers de persones (fins i tot centenars de milers) s’involucrin activament en la redacció d’un esborrany de constitució.

Els reptes, alhora, són considerables. Com incentivar una participació a gran escala? Com assegurar la rellevància i la qualitat de la participació? Com assegurar la coherència, la precisió i la consistència d’un text escrit per una gernació? Quin ha de ser el rol dels experts al llarg del procés? Com canalitzar, en definitiva, la intel·ligència col·lectiva i la saviesa de les multituds? Jon Elster va afirmar una vegada que “si hi ha una tasca per a la qual la saviesa sembla altament desitjable, aquesta és la d’escriure una constitució”. És el moment de la saviesa col.lectiva.

Marta Poblet